Inici de trajecte

La meva experiència docent a la universitat de Barcelona va començar fa un any com al Departament d’Ecologia a la Facultat de Biologia. Durant el curs 2014-2015, vaig participar en major part en l’assignatura del Grau de Biologia Ecologia de Comunitats i Ecosistemes, i en menor nombre d’hores, en l’assignatura de Biologia dins la part de treball tutoritzat. Dins del grau de Ciències ambientals vaig donar classes de pràctiques en l’assignatura Gestió integrada de conques, i, ja dintre del màster en Ecologia, Gestió i Restauració del Medi Natural en l’assignatura Gestió de conques fluvials. En aquest mateix màster, vaig participar en Avenços en Ecologia de Poblacions i Comunitats presentant un cas d’estudi durant la part de teoria. Actualment, en aquest curs 2015-2016, continuo involucrada amb les mateixes assignatures.

Fins avui dia, la docència ha sigut una tasca que m’ha aportat moltes coses positives. M’ha ajudat a conèixer millor les meves aptituds i mancances, a vèncer barreres que jo mateixa em posava, a organitzar-me millor el temps, i a incrementar la capacitat de síntesi i exemplificació de conceptes en ecologia que, fins aleshores, jo més aviat veia com el context en el que jo realitzava la meva recerca. Tot i sentir que donar classe i estar en contacte amb estudiants és gratificant, molts cops he trobat a faltar tenir al meu abast eines o tècniques per poder generar interès per l’assignatura, o aquella part temàtica no només als alumnes de la primera fila sinó a tota la classe, sobretot en les classes de teoria, on les distàncies professor-alumne estan més marcades al principi comparat amb les pràctiques.

Segons el meu parer, crec que un professor no té només una funció sinó unes quantes, que van des de ensenyar la matèria fins a formar persones capaces de tenir criteri propi i ser autònomes. Dins la docència, crec que s’ha de fomentar la cooperació, l’esperit crític, la discussió, la reflexió, i la passió pel que ensenyem. Al mateix temps, crec que l’alumne hauria de jugar-se-la més participant a classe i no només pensar amb el dia de l’exàmen. En els dos còmics s’hi poden veure dos aspectes sobre algunes de les creences en l’ensenyament. En el primer, l’alumne Calvin pressuposa que el professor ha de donar-li el que ell espera sense ell invertir-hi cap esforç (una visió unidireccional), però per altra banda, no sabem si el professor està generant l’interès suficient en l’alumnat per a que s’impliqui en la classe. En el segon còmic, podem veure com molts cops, el sistema ens obliga a avaluar de manera igualitària l’alumnat, però això pot fer que no es valorin les diferents aptituds que pot tenir cada un d’ells. En aquest cas, crec que actualment les matèries estan organitzades en diferent activitats (pràctiques, ABPs, treballs, exàmen) per tal que l’alumnat pugui destacar en allò que millor se li dóna i s’ha avançat bastant en aquest respecte. Però, evidentment, dependrà del professor, de l’alumnat i si la matèria dóna el joc suficient com per fer-ho.

Els reptes nascuts de les meves experiències són diversos, però principalment estarien relacionats amb les ganes de dinamitzar les classes i fer que els alumnes participin més. M’agradaria trencar el gel ja el primer dia i poder aprofitar molt més la seva interacció. Crec que així podria també detectar de manera més directa les coses a millorar de la classe, assegurar-me que han entès el que explico,  i adaptar-ho per al curs següent.

Els interrogants que se’m plantegen sobre l’ensenyament universitari són si el professorat té el temps suficient per poder combinar la recerca amb la docència i sobretot, poder dedicar temps a una docència de qualitat. Actualment, per mi i suposo que també per als meus companys, està suposant un gran esforç no només assistir a les classes del màster sinó també realitzar els treballs, combinant-ho amb classes, TFGs, TFMs, execució i preparació de projectes de recerca, publicar, i , com no, amb la vida personal. Tot un interrogant és saber si aquest ritme de vida es pot mantenir i per suposat, tot un repte ser eficient i gaudir del que estem fent.

Crec, com he dit anteriorment, que les expectatives més rellevants que tinc fins al moment són les següents: comprendre el funcionament del sistema universitari i deixar de tenir-ne una visió anònima i inamovible; poder millorar la docència que imparteixo i com he dit abans, incrementar la interacció de l’alumnat; i millorar la relació entre docència i recerca,  i que predomini la seva complementarietat per sobre de ser considerades com conceptes oposats. 
M'agradaria aconseguir les eines per al canvi.